Anar al psiquiatre? Per a què?

El doctor Andreu aborda de manera amena, incisiva i també útil, els prejudicis sobre la necessitat d’acudir al psiquiatre, una especialitat en salut que, segons afirma, no exerceixen ni déus ni jutges.

El doctor Andreu, bon lector i cinèfil, sol etiquetar encertadament els seus casos clínics com si fossin literaris, temes a resoldre de gènere detectivesc. Per això en titular el pròleg m’atreveixo a usar la mateixa tàctica, com si ell fos un «cas» més entre els referits en el seu text. Sens dubte, el seu cas es correspondria al de «El detectiu pacient que investiga amb lupa la ment».

No resulta difícil animar a llegir aquest llibre, a l’autor l´avala una considerable pràctica com a psiquiatre en una dilatada vida professional, segons consta en la introducció, on revela un inici precursor en pediatria, la lluita per a implantar la psiquiatria quan ni es contemplava en la Sanitat Pública, ni s’acceptava socialment la malaltia mental ni el seu tractament.

En aquest assaig, l’autor s’ha proposat difondre la seva experiència i sap esprémer-la generosament. A través de l’escriptura reflecteix el seu esperit humanista, el mateix que ha sanat a tants pacients al llarg dels anys. Amb rigor ha anat elaborant minuciosament un valuós llegat basat en el seu profund coneixement sobre la ment humana.

Defineix amb claredat si la motivació en iniciar-la és visible o la veritable causa del malestar emocional està oculta, latent entre el conscient i l’inconscient. Analitza les possibles maneres de «parlar» que connecten un pacient amb un terapeuta. Apunta les tècniques professionals de diferents teràpies, des de les quals tracten al pacient en fase preventiva fins a les severes que exigeixen tractament clínic. També es qüestiona amb valentia algunes teràpies alternatives, que per al doctor no són tals per la seva falta de criteri científic.

Rosa Vergés